MARION HARPER

Marion Harper torna amb un nou àlbum, “Hydrangea” (Luup Records, 2017). Disc que arriba després de 2 anys de la publicació del seu debut “Cotton Candy” (Luup Records, 2015), d’haver girat arreu del territori en sales i festivals com el Festival STRENES, l’Acústica de Figueres o el Festival Altaveu, i d’haver compartit escenari amb bandes com M83, DORIAN o Marlango. A més, el seu primer llarg va ser reconegut amb el Premi Descobertes 2016 pel Festival STRENES i una nominació a Millor Artista Revelació als Premis ARC.

 

Amb “Hydrangea” arriba la maduresa sonora de Harper. Lluny queda la Marion que es va presentar en societat amb 17 anys i un EP anomenat “Seasons” (Luup Records, 2014), on hi predominaven melodies innocents i folk. Amb aquest nou disc, hi trobem una Marion Harper seduïda per l’electrònica, després de flirtejar-hi amb “Cotton Candy”. “Hydrangea” està format per 8 temes que són foscos i complexos. Properes a una sonoritat que farà les delícies dels seguidors d’artistes com Lorde o Banks, els 8 nous temes de Harper són un clar exemple del pas del temps. Estem davant del disc més personal de Harper fins al moment amb cançons que parlen de la pèrdua, de l’amor i de la mort. Aquest darrer disc ha obert les portes de la seva internacionalització amb visites a països com Alemanya i Itàlia i la seva confirmació a festivals com el Primavera Sound.

 

Lejos quedan los inicios folk y de corte más romántico de Marion Harper cuando uno se detiene a escuchar “Hydrangea”. Su segundo disco, más allá de si supone o no un punto de inflexión, sorprende por el hecho de confeccionar una electrónica suave y delicada, acorde con el timbre de voz de Mariona Harper, que resulta verdaderamente hipnótica y vibrante. Un sonido que contrasta con el de su debut “Cotton Candy” (15) por su paleta algo más oscura, la contundente presencia de sintetizadores y la mayor potencia de las canciones. Una maduración que ya se hizo presente en el primer adelanto, “Ice Cream”, y que se evidencia en los siete temas restantes del disco. Siguiendo el éxito de Pavvla o Museless, el sello Luup vuelve a dar un golpe sobre la mesa con una propuesta –no nueva pero sí renovada– que aporta frescura a la escena musical local y que recuerda, inevitablemente, al pop bañado en electrónica del último disco de Lorde, al corte delicado de las harmonías de “Daughter”, incluso a “Halsey” o “Tove Lo.” – Mondo Sonoro

Marion Harper – Cotton Candy (CD)

7.00 

Marion Harper – Seasons (EP)

5.00 

Fotos de Gemma Martz i Mario Olmos