Marion Harper torna amb un nou single, “MAX” (Luup Records, 2020), una cançó sobre la por a la incertesa de la vida en el que s’ha optat per no utilitzar sons brillants com ens té acostumats. Això ha estat així, no per generar una atmosfera fosca sinó crua, creant un ambient auster i orgànic. Un so que ens convida a pensar profundament sobre el moment que estem vivint ara com a societat al món.

El seu àlbum debut “Cotton Candy” (Luup Records, 2015) li va permetre recórrer tot el territori espanyol en llocs i festivals com el Festival STRENES, el festival Acústica de Figueres o el Festival Altaveu i va ser telonera de bandes com M83, DORIAN o Marlango. El seu primer àlbum va ser reconegut amb el Premi a l’Artista Emergent 2016 pel Festival STRENES i una nominació a la Millor Artista Revelació als Premis ARC.

L’any 2017, el seu segon àlbum “Hydrangea” (Luup Records) va ser llançat deixant enrere a la jove de 17 anys que va aparèixer per primera vegada en societat amb el seu EP “Seasons” (Luup Records, 2014), on predominaven melodies innocents i folk. “Hydrangea” li va obrir les portes de la seva internacionalització amb visites a països com Alemanya i Itàlia i la seva confirmació a festivals com el Primavera Sound. En aquest l’últim disc ja trobàvem a una Marion Harper seduïda per l’electrònica després d’haver coquetejat amb ella a “Cotton Candy”. I des de llavors no ha parat d’experimentar… fins avui. 

“Lejos quedan los inicios folk y de corte más romántico de Marion Harper cuando uno se detiene a escuchar “Hydrangea”. Su segundo disco, más allá de si supone o no un punto de inflexión, sorprende por el hecho de confeccionar una electrónica suave y delicada, acorde con el timbre de voz de Mariona Harper, que resulta verdaderamente hipnótica y vibrante. Un sonido que contrasta con el de su debut “Cotton Candy” (15) por su paleta algo más oscura, la contundente presencia de sintetizadores y la mayor potencia de las canciones. Una maduración que ya se hizo presente en el primer adelanto, “Ice Cream”, y que se evidencia en los siete temas restantes del disco. Siguiendo el éxito de Pavvla o Museless, el sello Luup vuelve a dar un golpe sobre la mesa con una propuesta –no nueva pero sí renovada– que aporta frescura a la escena musical local y que recuerda, inevitablemente, al pop bañado en electrónica del último disco de Lorde, al corte delicado de las harmonías de “Daughter”, incluso a “Halsey” o “Tove Lo.” – Mondo Sonoro